Història de l'Arxiu

Des de l'antiguitat fins als nostres dies, s'ha considerat l'Arxiu com un lloc segur on es resguarden els documents que formen part de la memòria històrica d'un col·lectiu.

Queda ja molt llunyà l'estatut del rei Joan d'Aragó, de 23 d'abril de 1459, mencionant que les claus de l'arxiu les tinguera l'escrivà de la Sala ( AMA Armari 5. Llibre 50, full.22v .), qui s' encarregava de la gestió administrativa i de portar la documentació general del Consell i dels òrgans. Entre altres funcions estava fer i custodiar l'arxiu de la correspondència de govern i les diferents provisions reials i ordes i també era el responsable de cosir i registrar en llibre corrent, les cartes i provisions reials i ordes que anaven dirigides des del Consell Reial als Justícia, Jurats o Consell de la ciutat d'Alacant.

Hi ha constància de construir un arxiu a la ciutat perquè es guardaren i custodiaren els llibres i papers. El 4 de desembre de 1622 s' ordena arreplegar els documents perquè s' instal·len a l'arxiu de la Casa Capitular i es nomena com a arxiver a Ginés Miralles, escrivà.

Però el bombardeig de l'esquadra francesa, el dia 24 de juliol de 1691, va danyar considerablement els edificis de la ciutat i entres ells, la Casa Capitular i el seu arxiu. Es va perdre una gran quantitat de documentació durant l'atac i la que hui es conserva dels segles XVI, XVII i XVIII, es deu al fet que una part dels documents, joies i plata de la ciutat es van enviar en un vaixell a Palma de Mallorca.

Tenim notícia pels tres inventaris, que s' arrepleguen en un llibre denominat Inventario del Archivo (AMA. Armari 5, Llibre 76.), que la documentació que es va relacionar, abans d'eixir el 1691, és la mateixa que va tornar segons consta en l'últim del 1749. A partir del 1765 s' encarreguen els treballs d'arreglament i organització de l'arxiu, a Vicente Segura, autor dels índexs de remissió dels fons de l'Arxiu Municipal i de la classificació de la documentació municipal seguint les directrius arxivístiques del XVIII.

l'arxiu va estar ubicat al segon pis, al costat de la torre del rellotge, de l'Ajuntament, fins mitjan del segle passat. Després es va allotjar a la planta baixa del mateix edifici, fins al 1992. A partir d'eixa data, es trasllada al denominat “Palau Maisonnave”, casa construïda entre finals del segle XVII i principis del XVIII, que s' ha rehabilitat com a Arxiu Municipal.

Els seus propietaris originaris van ser la família O' Gorman, d'origen irlandés. I després els seus titulars van ser la família O' Connor, emparentats amb els O' Gorman. Els últims propietaris en van ser la família Maisonnave, i la família Llorca-O' Connor, que van viure fins a finals del 1980, data en què l'Ajuntament adquirix la propietat de l'edifici.

Les obres per a la rehabilitació de l'edifici van començar el 1984. I s'adquirix també la casa de darrere construïda el segle XX, per destinar-la a depòsits dels fons documentals.

Durant els treballs de reconstrucció es va descobrir una necròpolis del segle VI, època tardoromana, en bon estat de conservació, i que es pot visitar perquè s' ha deixat  una part a la vista del públic, per mitjà d'un vidre al sòl de la sala de lectura, a la planta baixa.